Ratpenat de bigotis petit

Myotis alcathoe (Helversen & Heller, 2001)
Vespertilionidae

Dades deficients

Altres noms
CatalàRatpenat de bigotis petit
CastellàMurciélago ratonero bigotudo pequeño
AnglèsAlcathoe whiskered bat
FancèsMurin d'Alcathoe
BascAlcathoe saguzar bibotedun
GallecMorcego bigotudo pequeno

Descripció

El ratpenat més petit del gènere Myotis a Europa, amb longitud total entre 39 i 44 mm de llarg (cos i cap), un avantbraç que oscil·la entre 29 i 35 mm (de mitja 31,8 mm els mascles i 32,1 mm les femelles), una envergadura alar d'uns 200 mm, una cua d'entre 36 i 37 mm i un pes entre els 3,5 i els 5,5 grams. La seva coloració dorsal és marró (vermellosa a les puntes) diferenciant-se de la ventral que és més gris o marró. Els juvenils presenten una coloració marró fosc o gris diferent de la dels adults. Les membranes alars normalment de color marró fosc o gris mentre que la pell és més rosada, especialment en els adults. La cara està coberta de pèls i les orelles són curtes (11 a 14 mm) i de color clar amb un tragus punxegut i curt.

Tot i la semblança amb el ratpenat de bigotis (Myotis mystacinus) i ratpenat de bigotis de Brandt (Myotis brandtii), el ratpenat de bigotis és fàcilment diferenciable per la seva mida més reduïda.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).

Fotografies

Fotografies d'Oriol Massana Valeriano i Adrià López-Baucells (www.adriabaucells.com).

Distribució

Se’n coneixen per tot Europa, tot i que la seva distribució es troba molt fragmentada i limitada a zones amb hàbitats adients. Els seus límits de distribució arriben fins el sud de Suècia i el nord d'Espanya. També s'han trobat a Bretanya, Ucraïna, Geòrgia, Armènia i a l'oest de Turquia.

A la península Ibèrica només s'ha trobat a Navarra, la Rioja i a Catalunya, on s'ha trobat al Montseny, a l’Alta Garrotxa i a l'Albera.


Refugis i cicle vital

Les colònies de maternitat es troben en boscos madurs i ben conservats on formen petits grups d'unes poques desenes d'individus, tot i que a Chèquia s'han arribat a trobat fins a 83 individus. Els seus refugis de cria generalment són en fissures d'arbres, darrere l'escorça i possiblement edificacions (amb bigues de fusta), normalment a uns 15 o 22 metres d'alçada. Els arbres solen ser roures, tot i que també en til·lers i bedolls. Els mascles acostumen a ser solitaris i fan servir tot tipus d'arbres. Les colònies de cria solen canviar de refugi amb molta freqüència, quasi diàriament. S'han trobat femelles prenyades fins a meitats de juliol que és quan solen néixer les cries.

Es desconeixen els seus patrons migratoris, però en general s'assumeix que es tracta d'una espècie sedentària. Aquesta espècie arriba als refugis de swarming desde principis a meitats d'agost, on s'aparellen. A l’hivern el podem trobar en tota mena de cavitats subterrànies, tot i que és possible que també hibernin en arbres o en petites cavitats en boscos.


Hàbitat i alimentació

El ratpenat de bigotis petit és l'espècie de ratpenat Europeu que es troba més adaptat a hàbitats europeus amb condicions més selvàtiques. Els hàbitats típics inclouen boscos madurs i ben conservats, boscos caducifolis molt rics estructuralment amb rierols, boscos de ribera i boscos de muntanya. Utilitza molt sovint rouredes madures amb abundància d'arbres vells. Malgrat la poca informació que se’n té, sembla estar associat a barrancs i torrents d'ambients forestals conservats de muntanya mitja o baixa. Sembla ser que es troba en boscos també utilitzats pel ratpenat de Bechstein (Myotis bechsteinii) i el ratpenat de bigotis de Brandt (Myotis brandtii).

S'alimenta en gran mesura de lepidòpters nocturns (arnes) de menys de 12 mm i dípters com mosquits. Coleòpters, altres dípters, formigues i aràcnids semblen ser ítems localment importants en la dieta. Les preses són majoritàriament capturades al vol. Individus radio-marcats sembla ser que s'alimenten per les capçades de rouredes. A primera hora de la nit sembla ser que visita punts d'aigua aprop del refugi, on caça sobre l'aigua però sota branques de la rica vegetació colindant.


Ecolocalització

Els seus crits d'ecolocalització estan formats per crits amb estructura típica de les espècies de Myotis, altament modulats i curts, motiu pel qual se l'inclou al grup fònic Myotis 50. A més, M. alcathoe presenta grans rangs de freqüències, iniciant els seus crits al voltant dels 120 kHz que disminueixen posteriorment fins els 43 o 46 kHz, estant quasi sempre per sobre dels 40 kHz. La freqüència de màxima intensitat o energia (FME) pot oscil·lar entre els 40 i els 80 kHz. Éls crits són febles i difícilment detectables a més de 10 metres de distància. Els individus emergent del refugi solen estar per sobre de la freqüència detectada per la majoria de detectors de mà


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List, aquesta espècie no presenta suficient informació com per ser classificada dins d'un grau d'amenaça, per això es troba catalogada com a Data Deficient (dades insuficients). De totes maneres, l'espècie està protegida per l'Acord d'Eurobats (UNEP), la Convenció de Bern i la Directiva Europea d'habitats i espècies. Igualment, també està protegida per legislacions nacionals en varis països. Donat que és una espècie associada clarament a ambients forestals ben conservats i degut a la reducció dramàtica d'aquests ambients, es sol considerar que està fortament amenaçada. La fragmentació dels seu hàbitat i la poca capacitat de colonitzar noves zones són les seves principals amenaces. A nivell europeu, l'explotació forestal i la desaparició dels boscos més vells és potencialment la seva major amenaça. Sorprenentment, aquesta espècie presenta una alta mortalitat en estructures com carreteres i autopistes i quan hi ha passos soterrats els sol fer servir.