Ratpenat de bosc

Barbastella barbastellus Schreber, 1774
Vespertilionidae

Escàs

Altres noms
CatalàRatpenat de bosc
CastellàMurciélago forestal
AnglèsBarbastelle bat
FancèsGrand rhinolophe
BascBaso-saguzar arrun
GallecMorcego das fragas

Descripció

Ratpenat de mida petita (cap-cos: 45-60 mm). Presenta un lleuger dimorfisme sexual, essent els mascles normalment més petits que les femelles. La cua té més o menys la mateixa longitud que el cos, i oscil·la entre 36 i 52 mm, envergadura alar entre 255 i 300 mm, avantbraç entre 35 i 43 mm, i orelles relativament grans, de fins a 20 mm de longitud. Aquesta espècie es caracteritza per tenir unes orelles molt úniques, de forma trapezoidal que, unides al centre del cap, tenen aspecte frontal.  Pot pesar entre 5 i 14 g. El pelatge i la pell són normalment de color marró fosc. El pèl té un aspecte sedós , amb les puntes grogues o blanques, que li proporcionen un aspecte lleonat. Els juvenils normalment tenen coloracions una mica més més fosques que els adults. Part de les ales i l'uropatagium estan cobertes pel pelatge. 

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).


Distribució

Es distribueix per gairebé tot el centre i sud d’Europa. Als límits de la seva distribució es troba a les Illes Canàries, Marroc, Sicília, Montenegro, Turquía, Anatolia, Caucas, Iran, Latvia i Suècia. A Bèlgica, Holanda i Noruega, la espècie es troba probablement extingida.


Hàbitat

Típicament considerat una espècie estricta forestal. Es troba generalment en boscos madurs i prop de l'aigua. Depenent de la latitud es poden capturar a diferents altituds. Al nord de la seva distribució aquest espècie es troba en terres baixes, mentre que al sud es troba a alta muntanya. Malgrat que aquesta espècie és estrictament forestal, també es pot trobar en molts hàbitats diferents, des del nivell del mar fins a 2260 m.


Alimentació

Aquesta espècie s'alimenta principalment de lepidòpters nocturns (arnes), però també de dípters, tipúlids i petits nematòcers. Rarament però, també s'alimenta de coleòpters i aranyes.


Cria

Les colònies poden estar formades per un màxim de 30 individus, especialment en boscos vells, estructures humanes i arbres morts. Les femelles esdevenen fèrtils a partir del primer any d'edat i normalment tenen una cria, però ocasionalment dues. L'aparellament té lloc a la tardor, des de setembre fins novembre, en coves i les cries neixen entre maig i agost després del període d'hibernació. Els juvenils esdevenen autosuficients després de sis a nou setmanes.


Ecolocalització

La seva ecolocalització es caracteritza per combinar de forma alterna dos tipus de crits a diferents freqüències. El primer tipus es troba al voltant dels 35 kHz mentre que el segon es troba al voltant dels 40 kHz. La duració dels pulsos oscil·la entre 1 i 5 milisegons.


Migració

Aquesta espècie no es considera migratòria, tot i que pot volar fins a 20 km cada nit per arribar a les seves zona de caça.


Estatus

Barbastella barbastellus està classificada com a Near Threatened (quasi amenaçada) segons la IUCN Red List. Diferents projectes de conservació han treballat per la protecció d'aquesta espècie, així com també l'acord de Eurobats, l'acord de Berna i la directiva de la Unió Europea d'hàbitats i espècies. És una espècie rara al llarg de tota la seva distribució. Les seves principals amenaces estan relacionades al fet que és una espècie sedentària, que els seus hàbitats principals (boscos madurs) estan desapareixent, l'ús d'insecticides, l'adopció de noves pràctiques forestals i les molèsties ocasionades pel turisme i l'espeleologia en coves i refugis.


Referències


Sonograma