Ratpenat rater mitjà

Myotis blythii Tomes, 1857
Vespertilionidae

Poc abundant

Altres noms
CatalàRatpenat rater mitjà
CastellàMurciélago ratonero mediano
AnglèsLesser mouse-eared bat
FancèsPetit murin
BascSaguzar arratoi-belarri ertain
GallecMorcego rateiro mediano

Descripció

Ratpenat de mida gran que mesura entre 54 a 76 mm de llarg (cap i cos), la cua mesura uns 59 mm i pot arribar a pesar entre 19 i 29.5 gr. Aquesta espècie presenta una coloració dorsal, normalment marró, que es diferencia de la part ventral essent groguenca, blanquinosa o grisenca. Alguns individus d'aquesta espècie presenten una taca blanca al front (entre les dues orelles). Les seves orelles són llargues (entre 21 i 24.4 mm) i presenten un tragus pàl·lid i puntegut. La seva envergadura alar és de 390 mm, els avantbraços mesuren entre 50.5 i 62.1 mm i les potes posteriors entre 11 i 15 mm. 

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).

Fotografies

Fotografies d'Oriol Massana Valeriano i Adrià López-Baucells (www.adriabaucells.com).

Distribució

La seva distribució per Europa es concentra a les àrees Mediterrànies. Els seus límits de distribució es troben a la part nord de Suíssa, República Txeca, Eslovàquia i Ucraïna.


Hàbitat

Aquesta espècie és comú en zones obertes amb una vegetació baixa. Es pot trobar des del nivell del mar fins al 2100 m d'altitud i els seus habitats poden variar segons la latitud. A la part nord, aquests ratpenats es poden trobar en edificacions humanes mentre que a la part sud acostumen a viure en coves o en espais subterranis.


Migració

No acostumen a fer grans migracions, es consideren no-migradors o migradors ocasionals. Normalment els seus refugis d'hibernació i de maternitat son propers, a una distància de 15 km entre un i l'altre.


Alimentació

La dieta d'aquesta espècie inclou grills, saltamartins, típules, grills talp i escarabats. Depenen de les àrees de distribució la seva dieta pot variar, com en les àrees Mediterrànies on s'alimenten de pregadéus o erugues de papallones.


Cria

Els mascles d'aquesta espècie no acostumen a viure en colònies però poden formar petits grups propers a la colònia principal de maternitat. Les cries neixen a finals de maig fins a mitjans de juny. Normalment les femelles tenen una cria per any, i aquestes comencen a volar al cap de 5 o 6 setmanes de néixer.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List, Myotis blythii està considerada com a Least Concern (no amenaçat). Aquesta espècie està protegida per lleis nacionals així com l'acord de Eurobats, la Convenció de Bern i la Directiva Europea d'habitats i espècies. La disminució de les seves poblacions ha estat remarcable en les últimes dècades en algunes localitats, però es considera estable com en el nord de la seva distribució; a Àsia o Turquia són abundants. Tot i així a Espanya i Portugal, aquesta espècie es considera rara i continua patint un decreixement de la seva població. La seva major problemàtica és la pèrdua de refugis.


Ecolocalització

Els seus crits d'ecolocalització són molt similars als del Myotis myotis presentant grans canvis en la freqüència entre 120 a 170 kHz fins als 26 o 29 kHz amb una duració entre 2 i 10 ms.


Sonograma