Nòctul petit

Nyctalus leisleri Kuhl, 1818
Vespertilionidae

Abundant

Altres noms
CatalàNòctul petit
CastellàNóctulo pequeño
AnglèsLeiser's bat
FancèsNoctule de Leisler
BascGau-saguzar handi
GallecMorcego de Leisler

Descripció

Espècie amb longitud total (cap i cos) entre 48 i 70 mm, envergadura alar que oscil·la entre 260 i 340 mm, avantbraç entre 37 i 47 i cua entre 35 i 48 mm. pesa entre 11 i 20 g. El pèl en general és dens i bicolor, fosc a la base, mentre que les puntes són marró rogenc. Les membranes alars, així com les orelles i la pell són de color marró fosc. La mida de les orelles és relativament més petita en aquesta espècie que en altres del mateix gènere, i mesuren entre 12 i 16 mm. Les femelles normalment són una mica més grans que els mascles. Presenta ales llargues i estretes que li permeten tenir un vol ràpid, rectilini i ràpid de fins a 56km/h.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).


Distribució

Aquesta espècie es distribueix per Europa i el nordest d'Àfrica (Marroc i Argèlia), tot i que també hi ha alguns registres al paleàrtic, Pakistan, Afganistan i l'Himalaia. Es troba en illes mediterrànies des de l'est europeu fins a l'oest de Rússia. La seva distribució limita a Escòcia, Irlanda i el Mar Bàltic al nord, Espanya, Itàlia i Sicília al sud. Aquesta mateixa espècie també es troba a les illes de Madeira, Canàries i Creta. A Catalunya bàsicament s’ha constat que s’hi aparella i hi hiverna.


Hàbitat

Es pot trobar en una gran quantitat d'hàbitats, des del nivell del mar fins a 2000 m d'altitud. L'espècie es considera estrictament forestal ja que apareix més sovint en boscos. De totes maneres també s'ha trobat en zones de parcs, ecosistemes aquàtics, àrees urbanes, sempre utilitzant forats d'arbres, o edificis per refugiar-se.


Alimentació

La dieta d'aquesta espècie està formada per dípters, lepidòpters i coleòpters.


Cria

Les colònies de reproducció normalment són en orificis i cavitats d'arbres vells o morts, tot i que aquesta espècies també pot criar en edificis i caixes-refugi per ratpenats. Les colònies de maternitat poden estar formades per grups de fins a 50 femelles i les seves cries, molt rarament albergant majors nombres. Com a cas excepcional es va reportar una colònia de reproducció d'uns 1000 individus. Aquestes colònies es formen al voltant del maig i les cries neixen entre juny i juliol.


Ecolocalització

La seva ecolocalització es caracteritza per tenir crits amb una primera part altament modulada seguida per una segona component del crit de freqüència gairebé constant, i freqüències de màxima energia  al voltant dels 25 kHz. Les freqüències de màxima energia es poden trobar entre els 23 i els 31 kHz, amb duracions de 9 a 14 ms. Es confon molt fàcilment amb espècies com Eptesicus serotinus i Vespertilio murinus.


Migració

És reconeguda per ser una de les poques espècies migradores de llargues distàncies a Europa, recorrent entre 2000 i 3000 km per etapa de migració entre el nord (on passa l'estiu i cria) i el sud d'Europa (on s'aparella i passa l'hivern).


Estatus

D'acord amb la “IUCN Red List”, es classifica com a “Least Concern” (sense preocupació). Aquesta espècie està protegida en diferents països per legislació nacional, així com per l'acord d'Eurobats, Conveni de Berna i la Directiva Europea d'Hàbitats i Espècies. En aquesta espècie, les principals amenaces són la pèrdua d'hàbitat, refugis i zones de bosca madurs com a hàbitats de caça.


Referències


Sonograma