Pipistrel·la de vores clares

Pipistrellus kuhlii (Kuhl, 1819)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Altres noms
CatalàPipistrel·la de vores clares
CastellàMurciélago de borde claro
AnglèsKuhl's pipistrelle bat
FancèsPipistrelle de Kuhl
BascKuhl pipistrelo
GallecMorcego de breira branca

Descripció

Ratpenat de mida petita/mitjana amb longitud total entre 40 i 50 mm (cap i cos), un avantbraç d'entre 30 i 37 mm, una envergadura d'entre 210 i 230 mm, una cua que pot mesura de 30 a 40 mm, orelles d'uns 12 i 13 mm i amb un pes que oscil·la entre els 5-10 g. El pelatge d'aquesta espècie és força variable. El pelatge dorsal generalment és de color beix o groguenc-marró, mentre que el ventral acostuma a ser pàl·lid, blanquinós o groguenc, tot i que no sol haver-hi un contrast molt acusat. La cara i orelles dels adults solen ser marronoses, mentre que en els joves solen ser més fosques. La membrana de les ales és de color fosc i presenten, a l'exterior de la membrana entre el cinquè dit i el peu, una línia marcadament blanca d'uns 1-2 mm, cosa que li dona el seu nom en català. Molt rarament, aquesta línia no hi és.

Molt semblant a altres pipistrel·les, la pipistrel·la de vores clares és l'única que presenta el primer incisiu superior unicúspide. Tanmateix, el pelatge sol ser més clar que el de la pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus) i la pipistrel·la de Nathusius (Pipistrellus nathusii).

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).

Fotografies

Fotografies d'Oriol Massana Valeriano i Adrià López-Baucells (www.adriabaucells.com).

Distribució

La seva distribució és clarament mediterrània. El límit nord tradicionalment es trobava al nord-oest de França, sud d'Alemanya, Àustria, Eslovàquia, Chèquia, Polònia i Ucraïna, extenent-se a l'est pel sud de Rússia. Tanmateix, és una espècie que sembla afavorida pel canvi climàtic, cada cop trobant-se cites més al nord, en llocs com Anglaterra i els Països Baixos. També es troba en totes les illes mediterrànies, les Illes Canàries (Gran Canaria, Fuerteventura i Lanzarote), tot el nord d'Àfrica, l'Orient Mitjà, tota la Península Aràbiga fins Afganistan, Turkmenistan i Kazakhstan.


Refugis i cicle vital

Les colònies de cria es solen trobar en escletxes de penyasegats o, més freqüentment, d'edificis com darrere de parets, finestrals i sota de sostres. Alguns refugis excepcionals han inclòs tubs de formigó buits, el niu d'una àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i en nius de orenetes vulgars (Hirundo rustica) i cuablanques (Delichon urbicum). Localment també es troben colònies en forats d'arbres. Les colònies de cria solen comprendre entre 20 i 100 individus, amb els mascles adults només quedant-se en aquestes colònies de forma excepcional. Tot i que aquesta espècie forma colònies mixtes amb ratpenats similars, sol ser una competidora molt forta, freqüentment desplaçant a la pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus) en el mediterrani. Els juvenils neixen entre finals de maig i principis de juny i solen ser sexualment madurs la primera tardor.

L'aparellament es dóna a l'agost i el setembre. Sembla que aquesta espècie fa un comportament semblant al "swarming" a finals d'agost i durant la tardor. Els mascles fan vols nupcials per atraure les femelles. Els refugis d'hibernació solen ser en cavitats d'edificis i en escletxes de roca. A l'àrea mediterrània, l'hibernació s'interromp amb facilitat i es poden trobar animals actius en dies càlids.


Hàbitat i alimentació

Espècie fortament antròpica, normalment trobant-se per sota dels 1.000 metres sobre el nivell del mar, tot i que es tenen registres fins els 2.000 metres d'altitud. Sol caçar en zones habitades, molt freqüent en zones amb enllumenat artificial, com parcs i jardins i vora cossos d'aigua. El ratpenat de vores clares aprofita freqüentment hàbitats degradats com àrees d'agricultura intensiva i zones recentment deforestades, cosa que es creu que està afavorint la seva expansió per tota la conca mediterrània i el centre d'Europa. Sol evitar les zones forestals extenses.

La dieta és generalista i depèn del hàbitat en que es troba. En zones urbanes i cossos d'aigua, s'alimenta principalment d'himenòpters com formigues, dípters com quironòmids i mosquits, així com molts altres insectes voladors com arnes, hemípters i efímeres. Durant certes èpoques de l'any, petits escarabats i típules poden ser un gran component de la dieta. L'estil de caça és típic d'una pipistrel·la, àgil, ràpid i altament maniobrable en espais tancats. Sol caçar al voltant d'enllumenat artificial, així com en marges de bosc i corredors naturals. Sol volar a una alçada d'entre 2-10 metres i principalment al capvespre i a primeres hores de la nit.


Ecolocalització

La seva ecolocalització és la típica del gènere Pipistrellus amb crits compostos per una primera part molt modulada (FM) i una segona  gairebé constant (QCF). En aquesta espècie però, presenta crits amb una durada d'uns 14 ms i freqüència de màxima intensitat (FME) d'entre 34 i 41 kHz. Els crits d'ecolocalització són indistingibles dels de la pipistrel·a de Nathusius (Pipistrellus nathusii) i per això ambdues espècies s'incluen en el grup fònic Pipistrellus kuhlii/P. nathusii. Tanmateix, els crits socials de les dues espècies pot permetre identificar-les.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List, està considerada com a Least Concern (preocupació menor), amb una tendència poblacional incerta. Aquesta espècie està protegida per lleis nacionals a diversos països, com l'acord d'Eurobats, el Conveni de Berna, i la Directa Europea d'Hàbitats i Espècies. L'espècie es comuna a tota la seva distribució i a més, s'ha vist una expansió de les seves àrees de distribució durant les últimes dècades. Colònies específiques poden veure's amenaçades per la renovació d'edificis.