Orellut daurat

Plecotus auritus Linnaeus, 1758
Vespertilionidae

Poc abundant

Altres noms
CatalàOrellut daurat
CastellàMurciélago orejudo dorado
AnglèsBrown long-eared bat
Fancès-
BascBelarrihandi arre
GallecMorcego orelludo común

Descripció

Ratpenat de mida mitjana amb longitud cap-cos de 39 i 46 mm i cua entre 39 i 49 mm. Té un pelatge distintiu amb la part ventral groguenca o crema i la part dorsal marró o caoba. La pell és de color marró clar o crema amb un color similar al tragus o les orelles. La barbeta té una forma característica de boomerang que es pot fer servir per diferenciar aquesta espècie dels seus congèneres. La llargada del peu oscil·la entre 7 i 9 mm i l'avantbraç entre 35 i 43 mm. Les orelles, clarament més llargues que la resta d'espècies, oscil·len entre 29 i 35 mm. El ratpenat orellut daurat pot pesar entre 6 i 9 g.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).


Distribució

Plecotus auritus és una espècie endèmica d'Europa, incloent el Regne Unit, l'est de Rússia i la regió del Caucas. A la península Ibèrica només es troba a la part més septentrional. A Catalunya bàsicament el trobem a les zones de muntanya mitja i alta.


Hàbitat

Aquesta espècie es pot trobar en una gran varietat d'hàbitats des de forestals fins a zones agrícoles. En el sud de la seva distribució també es poden trobar en zones urbanes com en jardins i parcs. Aquesta espècie es pot trobar en diferents hàbitats des del nivell del mar fins a 2000 m d'altitud.  És un animal forestal que requereix d’arbres vells per refugiar-se i per criar. A l’hivern els trobem a coves, mines, soterranis, etc. on pot suportar temperatures molt baixes


Alimentació

La dieta d'aquesta espècie consisteix en lepidòpters tot i que es pot complementar amb dípters, ortòpters i altres artròpodes no voladors.


Cria

Les colònies de reproducció poden estar formades per grups de 50 individus, essent rares les colònies de més de 100. Aquestes colònies es poden trobar en edificis vells, refugis subterranis o caixes refugi. Les cries neixen a finals de juny, normalment una per femella reproductiva, tot i que a vegades dues, i esdevenen independents a les 6 setmanes d'edat. Els juvenils esdevenen reproductivament actius al primer o segon any d'edat.


Ecolocalització

L'ecolocalització és molt similar a les espècies del mateix gènere amb cris modulats i dos harmònics evidents, el primer amb freqüències entre 25 i 30 kHz i el segon entre 50 i 60 kHz.


Migració

Aquesta espècie es considera sedentària tot i que realitza moviments entre els refugis de reproducció i d'hibernació.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List  es considera Least Concern (sense preocupació). Aquesta espècies està protegida per legislació nacional, l'acord d'Eurobats, la Convenció de Berna i la Directiva Europea d'Hàbitats i Espècies. En la major part de la seva distribució es considera comuna sense amenaces rellevants, tot i que alguna àrees perifèriques és poc abundant.


Referències


Sonograma