Orellut alpí

Plecotus macrobullaris Kuzjakin, 1965
Vespertilionidae

Escàs

Altres noms
CatalàOrellut alpí
CastellàMurciélago orejudo alpino
AnglèsAlpine long-eared bat
Fancès-
Basc-
Gallec-

Descripció

Ratpenat de mida mitjana-gran molt similar a altres espècies del mateix gènere. Presenta una estructura estreta i triangular a la part inferior de la barbeta molt característica. El pelatge ventral, grisos o blanquinós, es diferencia clarament del pelatge dorsal, de color marró o gris amb la base dels pèls fosca. Les ales normalment són de color marró, tot i que de tonalitat molt pàl·lida. La longitud de l'avantbraç oscil·la entre 37 i 46 mm.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).

Fotografies

Fotografies d'Oriol Massana Valeriano i Adrià López-Baucells (www.adriabaucells.com).

Distribució

Es troba a Andorra, França, Itàlia, Suïssa, Àustria, Eslovènia, Grècia, Còrsega, Turquia, Sèrbia i des de la regió del Caucas fins a Iran i Síria. Es troba distribuït per l'arc muntanyós que va des del Càucas fins als Pirineus, passant per les muntanyes del Taurus, Pindus, Alps Dinàrics i Alps. Als Pirineus ha estat trobada a diverses localitats de la línia axial, coneixent-se de moment poques poblacions i totes elles situades per sobre els 1800 metres d'altitud, generalment associades a prats alpins.


Hàbitat

Aquesta espècie és molt comuna a altes altituds, normalment a camps i prats alpins, tot i que es pot trobar en hàbitats que van des del nivell del mar fins a 2800 m.


Migració

No hi ha dades sobre la migració d'aquesta espècie, però alguns estudis suggereixen llargs desplaçaments entre els refugis d'estiu i d'hivern.


Alimentació

Sobre la dieta d'aquesta espècie no es tenen dades, tot i que s'assumeix que està formada principalment per lepidòpters i ocasionalment dípters i coleòpters.


Cria

les colònies reproductives d'aquesta espècie són relativament petites (algunes desenes de femelles) i es troben en edificis abandonats, normalment a baixes altituds. 


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List  es considera Least Concern (sense preocupació). Aquesta espècies està protegida per legislació nacional, l'acord d'Eurobats, la Convenció de Berna i la Directiva Europea d'Hàbitats i Espècies. Presenta una distribució àmplia especialment en altes cotes. L'espècie és rara en la major part del seu territori. La renovació de construccions abandonades o velles i el canvi climàtic representen les amenaces més importants per aquesta espècie.


Ecolocalització

Com en altres espècies del mateix gèneres, P. macrobullaris emet crits a baixa freqüència formats per dos harmònics evidents. El primer presenta freqüències entre 20 i 40 kHz i el segon entre 30 i 60 kHz.


Sonograma