Ratpenat de biogits petit

Myotis alcathoe Helversen y Heller, 2001
Vespertilionidae

Escàs

Altres noms
CatalàRatpenat de biogits petit
CastellàMurciélago ratonero bigotudo pequeño
AnglèsAlcathoe's bat
FancèsMurin d'Alcathoe
BascAlcathoe Whiskered Bat
GallecMorcego bigotudo pequeno

Descripció

Quiròpter de mida molt petita, considerat un dels més petits del seu gènere a Europa, amb longitud total entre 39 i 44 mm de llarg (cos i cap), avantbraç oscil·lant entre 29 i 35 mm i cua entre 36 i 37 mm. Pot arribar a pesar entre 3.5 i 5.5 gr. La seva coloració dorsal és marró (vermellosa a les puntes) diferenciant-se de la ventral que és més gris o marró. Els juvenils presenten una coloració marró fosc o gris diferent de la dels adults. La seva envergadura alar és d'uns 200 mm, les membranes alars normalment de color marró fosc o gris mentre que la pell és més rosada. La cara està coberta de pèls i les orelles són curtes (11 a 14 mm) i de color clar amb un tragus curt. Les potes posteriors mesuren aproximadament entre 5.1 i 5.8 mm de llarg i els avantbraços entre 29.7 i 34.6 mm.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).


Distribució

Se’n coneixen cites aïllades per tot Europa. A la península Ibèrica només s'ha trobat a Navarra i a la Rioja. Recentment ha estat citada al Montseny, a l’Alta Garrotxa i a l'Albera. Els seus límits de distribució arriben fins el sud de Suècia i el nord d'Espanya. També s'han trobat a Bretanya, Ucraïna, Geòrgia, Armènia i a l'oest de Turquia.


Hàbitat

Les colònies de maternitat es troben en boscos madurs i ben conservats on formen petits grups d'unes poques desenes d'individus. Els mascles acostumen a ser solitaris. Aquesta espècie generalment caça en rius d'ambients forestals. Malgrat la poca informació que se’n té, sembla estar associat a barrancs i torrents d'ambients forestals conservats de muntanya mitja o baixa. Els seus refugis de cria generalment són arbres i possiblement edificacions (amb bigues de fusta). A l’hivern el podem trobar en tota mena de cavitats subterrànies.


Alimentació

La seva dieta està formada principalment per mosquits, aranyes, escarabats, formigues i petites papallones nocturnes (arnes).


Cria

Les colònies de maternitat normalment estan formades per grups petits de femelles amb els seves cries, que poden arribar a ser grups de fins a 80 individus. Les cries neixen a mitjans de juliol.


Ecolocalització

Els seus crits d'ecolocalització estan formats per crits amb estructura típica de les espècies de Myotis, altament modulats i curts. A més, M. alcathoe presenta grans rangs de freqüències, iniciant els seus crits al voltant dels 120 kHz que disminueixen posteriorment fins els 46 o 32 kHz. La freqüència de màxima intensitat o energia (FME) pot oscil·lar entre els 40 i els 80 kHz. 


Migració

Generalment durant l'estiu es mouen a prop de fonts o cursos d'aigua dins de boscos madurs a cotes relativament baixes per caçar. A l'hivern, en canvi formen colònies d'hibernació en coves i en alguns forats d'arbres distribuïts per tot el territori. Es desconeixen els seus patrons migratoris, però en general s'assumeix que es tracta d'una espècie sedentària.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List, Myotis alcathoe no presenta suficient informació com per ésser classificada dins d'un grau d'amenaça, per això es troba catalogada com a Data Deficient (informació insuficient). De totes maneres, l'espècie està protegida per l'Acord d'Eurobats (UNEP), la Convenció de Bern i la Directiva Europea d'habitats i espècies. Igualment, també està protegida per legislacions nacionals en varis països. Donat que és una espècie associada clarament a ambients forestals ben conservats i degut a la reducció dramàtica d'aquests ambients, es podria considerar com amenaçada. La seva principal amenaça és la falta de boscos antics, així com la desforestació i la fragmentació de l'habitat.


Referències


Sonograma