Ratpenat d'aigua

Myotis daubentonii Kuhl, 1819
Vespertilionidae

Abundant

Altres noms
CatalàRatpenat d'aigua
CastellàMurciélago ratonero ribereño
AnglèsDaubenton's bat
FancèsMurin De Daubenton
BascDaubenton saguzar
GallecMorcego das ribeiras

Descripció

Ratpenat de mida mitjana amb un cos de 45 a 55 mm (cap i cos) amb un pes que varia entre els 6 i 10 g, amb una cua que mesura entre els 20 i els 50 mm de llarg. El pelatge dorsal és gris o marró mentre que la part ventral acostuma a ser més clara. La membrana alar presenta un color fosc, marró o gris. Els juvenils normalment presenten un color més fosc que els adults. Les orelles són curtes amb una forma triangular i mesuren entre 9 i 14 mm, el tragus acaba en punta i és curt, normalment de color clar acabat amb una punta negre. Les potes posteriors poden mesurar entre 9 i 11 mm, l'avantbraç entre 33 i 42 mm. 

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).


Distribució

Aquesta espècie es troba a tot Europa, tot i que amb una distribució més fregmentada a la zona Mediterrània on es troba limitada a zones muntanyoses. És absent en algunes illes com Sicília o les Illes Balears. El seu límit de distribució es troba al sud de Noruega, Suècia i al nord de Finlandia, Turquía, el Caucas, l'est de Russia, Montgolia i el est de Omsk.


Hàbitat

Es una espècie lligada als ambients aquàtics, però es pot trobar en zones urbanes i forestals. És comú en zones rocoses i de penya-segats fins els 1400 m d'altitud.


Alimentació

Aquesta espècie acostuma a caçar sobre làmines d'aigua i la seva dieta està basada en dípters però també pots alimentar-se de himenòpters, hemípters i lepidòpters.


Cria

Les colònies de cria es poden trobar en forats dels arbres o caixes refugi per ratpenats, normalment a finals de primavera. Aquestes poden estar formades des de desenes a centenars de femelles amb les cries. Aquestes colònies generalment estan formades per les femelles i les seves cries. Les femelles pareixen les cries entre mitjans de juny  i juliol. El juvenils acostumen a volar al cap de 3 o 4 setmanes d'haver nascut.


Ecolocalització

La seva ecolocalització és molt similar a les del gènere Myotis. Acostumen a ser crits modulats que comencen a freqüències altes de 60 kHz i acaben aprop dels 30 kHz. Els seus crits acostumen a presentar una lleugera forma de "s".


Migració

És considerada una espècie no migradora, però que realitza moviment de mitjana distància entre els refugis de cria i els d'hibernació. La hibernació generalment la realitzen en coves i mines.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List, aquesta espècie es considera Least Concern (Sense preocupació). Aquesta espècie està protegida per lleis nacionals de diversos països, com l'acord de Eurobats, la Convenció de Bern i la Directiva europea d'hàbitats i Espècies. L'espècie és comú a gairebé tota la seva distribució i alguns estudis han demostrat que la població està incrementant així com les seves àreas de distribució.


Referències


Sonograma