Ratpenat cua llarg

Tadarida teniotis (Rafinesque, 1814)
Molossidae

Preocupació menor

Altres noms
CatalàRatpenat cua llarg
CastellàMurciélago rabudo
AnglèsFree tailed bat
FancèsMolosse de Cestoni
BascSaguzar buztanluze europar
GallecMorcego rabudo

Descripció

Un dels ratpenats més grans d'Europa, amb una longitud cap-cos d'entre 80 i 90 mm, una envergadura alar d'entre 400 i 450 mm, un avantbraç d'uns 54 i 70 mm, una cua d'entre 44 i 57 mm i un pes d'entre 20 i 30 g. És un ratpenat gran i robust, amb ulls grans, orelles molt grans (d'uns 27 i 31 mm) i ales molt llargues. Les orelles són rodones, miren endavant, passant el musell i estan unides al centre. El llavi superior presenta fins a 5 plecs i és gran i flexible. El pèl és curt i suau, i va des del gris fosc, gris platejat fins al gris marronós, amb el ventre sempre més clar. És l'únic quiròpter d'Europa que presenta més de la meitat terminal de la cua fora de l'uropatagi, característic dels molòssids. Impossible de confondre amb cap altre espècie europea.

És el ratpenat més ràpid d'Europa i un dels animals més ràpids del continent. En un estudi dut a terme a Portugal es va veure que aquesta espècie pot arribar a volar a 1.600 metres d'alçada ajudada per corrents d'aire calent i a una velocitat de 135 km/h en vol horitzontal.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).

Fotografies

Fotografies d'Oriol Massana Valeriano i Adrià López-Baucells (www.adriabaucells.com).

Distribució

Presenta una distribució circumediterrània, trobant-se al sud d'Europa, fins al Càucas i l'Orient mitjà. El seu límit septentrional es troba al sud de França i Suïssa, Croàcia i Bulgària. Hi ha cites puntuals al nord de Suïssa, el sud d'Alemanya i a l'illa de Jersey, al Regne Unit. També es troba a les Illes Canàries i Madeira.


Refugis i cicle vital

Els refugis habituals són escletxes de roca estretes, normalment en penyassegats alts i inaccessibles en muntanyes, També en fissures de coves grans i altes, i en escletxes en les façanes de edificis i ponts a gran alçada. Ocasionalment en escletxes d'arbres alts i aïllats. Les colònies de cria solen compendre entre 5 i 50 animals, ocasionalment fins a 400. Tanmateix, a Niza (França) després de la destrucció d'un edifici es van trobar uns 1.000 ratpenats cuallargs morts, indicant la possibilitat de colònies més grans. Els naixements es dónen des de finals de juny fins a principis de juliol, allargant-se fins a finals d'agost. Una sola cria és alletada fins a les 6-7 setmanes d'edat.

Les femelles no són sexualment madures fins a l'any següent. L'aparellament es dóna a la tardor i a l'abril, durant el qual es formen grups d'aparellament. No es coneix cap migració estacional, tot i que els refugis es solen canviar dins d'una distància d'uns 30 km. Es desconeix si aquesta espècie hiberna.


Hàbitat i alimentació

Es troba en tot tipus d'hàbitats mediterranis, des del nivell del mar fins al 3.000 metres sobre el nivell del mar. Normalment es troba en paisatges muntanyosos i zones costaneres que ofereixin refugis adequats. Sol caçar per sobre de boscos, plantacions i oliverars, però també sobre cossos d'aigua, ciutats i zones de cultius.

S'alimenta quasi exclusivament d'insectes voladors, amb el 65-90% de les preses són arnes grans com esfíngids. Estacionalment, insectes com dípters, escarabats, hemípters i himenòpters s'inclouen com a preses quan n'hi ha en abundància. Presenta un vol ràpid, rectilini i molt potent, amb el qual caça directament a les preses a alçades d'entre 10 i 300 metres. Vols de fins a 100 km des del refugi es poden donar en una sola nit de caça.


Ecolocalització

Crits molt llargs, de fins a 27 ms de durada, amb una estructura quasiconstant (QCF). La freqüència de màxima energia (FME) sol estar entre els 12-17 kHz, normalment al voltant de 13 kHz. És de les poques espècies de ratpenat que es poden sentir els crits d'ecolocalització a oïda nua i fins a uns 100 metres de distància. Els crits són semblants als del nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus) i per tant se'ls inclou en el grup fònic Tadarida teniotis/Nyctalus lasiopterus.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List, està considerada com a Least Concern (preocupació menor), però amb una tendència poblacional incerta. Aquesta espècie està protegida per lleis nacionals i regionals en molts països, com per exemple l'acord d'Eurobats, l'acord de Berna, i la directa de la Unió Europea d'hàbitats i espècies. Localment abundant en algunes àrees mediterrànies, a Catalunya sembla ser força abundant.