Orellut sard
Plecotus sardus (Mucedda, Kiefer, Pidinchedda & Veith, 2002)
Vespertilionidae
Vulnerable
| Altres noms | |
|---|---|
| Català | Orellut sard |
| Castellà | Orejudo sardo |
| Anglès | Sardinian long-eared bat |
| Fancès | Oreillard de Sardaigne |
| Basc | Belarrihandi sardiniar |
| Gallec | Orelludo sardo |
Descripció
Orellut de mida mitjana amb una longitud d'avantbraç entre 40,9 i 42,3 mm i un pes entre 7 i 8 g. Pelatge dorsal de color marró grisenc i pelatge ventral més clar, de color crema, tots dos clarament delimitats. Els individus més vells presenten una cara lleugerament pigmentada.
El tragus és el més llarg de tots els ratpenats orelluts, amb una longitud de 18 a 19,8 mm, i la forma del penis permet diferenciar-lo dels altres orelluts de Sardenya, l'orellut gris (Plecotus austriacus) i l'orellut daurat (Plecotus auritus).
Distribució
Endemisme sard, es coneix només de tres àrees estrictament restringides al centre de Sardenya.
Refugis i cicle vital
Es coneixen molt poques colònies. Utilitza coves naturals en zones càrstiques, però també golfes, viaductes i túnels. Les colònies conegudes oscil·len entre una dotzena i 200 animals.
Es considera una espècie sedentària.
Hàbitat i alimentació
Normalment es troba en zones forestals prop de la costa o a baixes altituds. Els hàbitats coneguts al voltant dels refugis inclouen olivars i boscos de sureres.
La seva ecologia és molt desconeguda, però es creu que s'alimenta d'arnes en boscos mediterranis estructurats.
Ecolocalització
Ecolocalització típica del grup fònic Plecotus sp., composta per dos harmònics, el primer començant a 45-53 kHz i baixant a 17-21 kHz. Els dos harmònics es solapen lleugerament.
Estatus
Segons la Llista Vermella de la UICN, aquesta espècie es considera Vulnerable amb una tendència poblacional a la baixa. Aquests ratpenats estan protegits per les lleis nacionals d'Itàlia, pel Conveni Eurobats, el Conveni de Berna i la Directiva de la UE sobre Hàbitats i Espècies. La pertorbació dels refugis (com a resultat del turisme) i la pèrdua d'hàbitat (causada per la indústria forestal) són les principals amenaces per a l'espècie.