Orellut canari
Plecotus teneriffae (Barret-Hamilton, 1907)
Vespertilionidae
Vulnerable
| Altres noms | |
|---|---|
| Català | Orellut canari |
| Castellà | Murciélago orejudo canario |
| Anglès | Canary long-eared bat |
| Fancès | Oreillard de Tenerife |
| Basc | Belarrihandi kanariar |
| Gallec | Orelludo canario |
Descripció
Ratpenat de mida mitjana molt semblant a l'orellut gris (Plecotus austriacus), tot i que generalment té una pelatge més fosc i és de major grandària. L'avantbraç mesura entre 40 i 46 mm i les orelles aproximadament 40 mm. El pes oscil·la entre els 6 i 9 g, essent les femelles més grans que els mascles. El pelatge dels juvenils sol ser més fosc que el dels adults.
Fotografies
Distribució
L'orellut canari és un endemisme macaronèsic restringit a les Illes Canàries de Tenerife, La Palma i El Hierro, encara que es creu que també podria trobar-se a La Gomera.
Refugis i cicle vital
Els refugis coneguts d'aquesta espècie són tubs volcànics, galeries d'aigua, voltes en cases i construccions abandonades, així com coves naturals i artificials. Mai s'ha trobat ni en cavitats d'arbres ni en caixes-refugi. A maig ja es poden trobar femelles gestants. L'única colònia de cria trobada es va observar en una cova volcànica al mes de juliol i estava constituïda per 37 femelles i 22 cries. També s'han trobat femelles lactants soles en coves volcàniques de Tenerife durant el mes de juliol i femelles post-lactants a l'agost.
El zel s'inicia a finals d'estiu, durant el mes de setembre, quan es poden trobar femelles, mascles i juvenils als mateixos refugis. Tot i que es considera una espècie sedentària, s'han registrat moviments entre refugis d'entre 5 i 6 km. A l'hivern les colònies solen ser petites (menys de 10 animals) i es creu que es refugien en solitari gran part de l'any.
Hàbitat i alimentació
És una espècie molt lligada als hàbitats forestals com ara pinedes, pinedes mixtes i laurisilva, tot i que també es troba en zones més àrides de matollar. Aquesta espècie es pot trobar entre els 100 i 2.300 metres sobre el nivell del mar.
Analitzant restes de preses dipositades als seus refugis, s'ha observat una predilecció per lepidòpters nocturns, principalment noctuïds, limàntrids i geomètrids, així com coleòpters. S'han observat individus caçant sobre petits rierols a 1 m del terra, així com a l'interior de pinedes. Les preses són capturades directament del substrat.
Ecolocalització
Encara que es desconeixi, probablement sigui similar a altres membres del gènere Plecotus. És fàcil d'identificar acústicament per ser l'únic orellut en la seva àrea de distribució.
Estatus
D'acord amb la llista vermella de la UICN, l'espècie es considera Vulnerable, amb una tendència poblacional negativa. Està protegida per la legislació nacional, pel Conveni Eurobats, el Conveni de Berna i la Directiva Europea d'Hàbitats i Espècies. L'hàbitat forestal del qual depèn l'orellut canari ha disminuït dràsticament a tota la seva àrea de distribució i una de les dues colònies de cria conegudes ha disminuït molt en els darrers anys. Es creu que la pèrdua d'hàbitat i l'ús de pesticides són les seves principals amenaces.