Atenció! Estem renovant el contingut d'aquesta secció. Mentrestant podeu consultar la versió anterior d'aquesta pàgina en aquest enllaç.

Coneguem els ratpenats 

Com és un ratpenat?  

Els rat-penats són els únics mamífers que han estat capaços de conquerir el medi aeri. Per aconseguir-ho han desenvolupat una sèrie de sorprenents adaptacions que els han conferit un aspecte molt singular i unes habilitats més enllà de la nostra comprensió: poden volar, descansen de cap per avall i s’orienten en la foscor més absoluta.

Malauradament aquests atributs, juntament amb el seu hàbit de cercar refugi a les profunditats de la terra, han afavorit que se’ls considerés, fins a temps ben recents, missatgers del mateix diable i portadors de tota mena de mals auguris, pel que encara avui en dia són foragitats, rebutjats i àmpliament incompresos.



La il·lustració permet observar com s’han modificat les extremitats anteriors, allargant-se extraordinàriament els dits, que resten units per una fina membrana dèrmica, anomenada patagi. La cua i les potes també estan unides de la mateixa manera. Un altre tret singular és l’existència d’una petita segona orella anomenada tragus, que està relacionada amb el sistema d’ecolocalització que utilitzen els rat-penats per orientar-se.


La diversitat de formes

Existeixen prop de 900 espècies de rat-penats que es distribueixen per totes les regions temperades i càlides del planeta. Lògicament, la diversitat de formes, costums i mides és enorme: als tròpics del vell món trobem les guineus voladores, enormes animals frugívors de més d’un metre i mig d’envergadura; a Centre i Sud Amèrica els coneguts vampirs que, efectivament, s’alimenten de sang d’altres animals; existeixen espècies que s’alimenten exclusivament de nèctar i d’altres que són capaces de caçar fins i tot ocells, per citar alguns exemples.


A Catalunya, així com a la resta d’Europa, només trobem representades tres de les 17 famílies existents, formades per animals estrictament insectívors de petit i mitjà tamany. Són els rinolòfids, o ratpenats de ferradura, els verspertiliònids, o ratpenats típics, i els molòssids, o ratpenats cua-llargs.

L'ecolocalització

Potser un dels aspectes més sorprenents dels rat-penats és la seva capacitat per ecolocalitzar, o sigui, per orientar-se mitjançant sons que emeten ells mateixos, els ecos dels quals els informen amb precisió d’on es troben els obstacles i també, és clar, les preses. Podríem afirmar, doncs, que són capaços de “veure-hi” per les orelles.

Malgrat les creences populars, els rat-penats no són cecs. Tenen ulls força petits que els permeten, quan hi ha llum suficient, percebre el món en blanc i negre.

La major part d’espècies emeten els crits d’ecolocalització a freqüències tan altes que resulten totalment inaudibles per l’home. És el que anomenem ultrasons. Algunes de mida gran, però, emeten per sota el nostre llindar d’audició, situat entre els 16 i els 20 kHz, pel que els seus crits ens resulten perfectament audibles.

Per poder estudiar i reconèixer els rat-penats en el seu medi, on generalment passen molt desapercebuts, s’enregistren els crits amb sofisticats aparells coneguts com a detectors d’ultrasons, i s’analitzen per a obtenir-ne una representació gràfica com les que s’il·lustren, anomenades sonogrames, que ens permeten diferenciar unes espècies de les altres, doncs cadascuna emet un tipus de crit diferent.

Descobreix tot el que s'amaga darrera el fascinant món dels ultrasons visitant l'apartat del Biosonar.