Ratpenat de Bechstein

Myotis bechsteinii Kuhl, 1818
Vespertilionidae

Escàs

Altres noms
CatalàRatpenat de Bechstein
CastellàMurciélago ratonero forestal
AnglèsBechstein's bat
FancèsMurin de Bechstein
BascBechstein saguzar
GallecMorcego de Bechstein

Descripció

Quiròpter de mida mitjana amb una envergadura alar d'uns 250-300 mm, longitud total (longitud cap-cua) entre 38 i 55 mm, avantbraç que oscil·la entre 39 i 47 mm i pes entre 7 i 14 g. La coloració és típicament bicolor, amb la part dorsal entre marró i gris, i la ventral gris, marró clar o ocre. La membrana alar, en canvi és clarament negra o fosca. El musell és rosat, sense pèl i allargat, típic dels ratpenats del gènere Myotis. Les seves orelles són exageradament grans, semblants a les dels orelluts, però sense estar unides per una membrana interauricular sobre el cap. El tragus és lanceolat i allargat, i pot arribar a mesurar la meitat de la longitud de la orella, que oscil·la entre els 20 i 26 mm. El seu vol és molt lent i maniobrable, semblant a una papallona.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).


Distribució

Es distribueix pel centre, est i oest d’Europa, tot i que també hi ha cites aïllades. Els límits de la seva distribució al nord correspon al sud del Regne Unit, sud de Suècia i nord d'Alemania i Polònia. El sud de la seva distribució correspon al sud d'Itàlia i Espanya, mentre que els límits a l'oest i l'est són la costa francesa i Ucraïna respectivament. Hi ha algunes cites aïllades de M. bechsteinii a la regió del Caucas així com també en algunes illes mediterrànies.


Hàbitat

Els hàbitats més habituals on podem trobar M. bechsteinii són boscos madurs i ben conservats, amb peus d'arbres vells, principalment rouredes i fagedes. Tot i que també es troba en ambients antropitzats, és extremadament rar en zones urbanes ja que es tracta d'una espècie clarament depenent de zones molt arbrades de cara a les zones de caça i per la reproducció. Es pot trobar en hàbitats distribuits entre el nivell del mar i els 1500 m d'altitud.


Alimentació

Formada principalment per vàries espècies de lepidòpters i altres espècies dels grups següents: Diptera, Coleoptera, Planipennia. La seva dieta pot ser molt variada, i incloure aranyes, larves o grills, per exemple.


Cria

Les colònies de reproducció utilitzen fissures o forats en arbres vells o, en cas d'absència de refugis naturals, caixes refugi. Durant l'època reproductora les colònies poden arribar a assolir un màxim d'una cinquantena d'individus, incloent femelles, juvenils i cries. En canvi, els mascles tendeixen a ser solitaris.


Ecolocalització

L'ecolocalització de M. bechsteinii té la típica estructura de l'ecolocalització de la resta d'espècies del gènere Myotis, amb crits altament modulats i curts. En aquest cas, la freqüència de màxima intensitat o energia (FME) oscil·la entre els 40 i el 80 kHz.


Migració

Els patrons de migració i moviments de M. bechsteinii han estat molt poc estudiats, i les dades que se'n tenen estan clarament esbiaixades cap a certs països de la seva distribució. Generalment s'assumeix que realitzen desplaçament relativament llargs entre els seus refugis d'hibernació (hivern) i els de reproducció (estiu), però donat que no es tenen dades robustes, actualment està classificada com a espècie sedentària.


Estatus

D'acord amb "The IUCN Red List", es considera com a Near Threatened o "Quasi amenaçada". Aquesta espècie està protegida per lleis locals de diferents països, així com també per Eurobats (UNEP), l'acord de Berna i la directiva de unió europea d'hàbitats i espècies. Malgrat que es considera prou comú al centre i nord d'Europa, M. bechsteinii està considerat molt rar al sud de la seva distribució, probablement per causa de la disminució dels seus hàbitats naturals. Les seves poblacions que encara queden es troben aïllades i poc connectades entre si.


Referències


Sonograma