Ratpenat gris ibèric

Myotis escalerai Cabrera, 1904
Vespertilionidae

Poc abundant

Altres noms
CatalàRatpenat gris ibèric
CastellàMurciélago ratonero gris ibérico
AnglèsEscalera's bat
FancèsMurin de Escalera
BascCabrera saguzar
GallecMorcego rateiro gris

Descripció

Ratpenat de mida mitjana amb longitud total entre 42 i 50 mm (cap-cos), avantbraç entre 37.1 i 42 mm, potes entre 6.7 i 10 mm, cua entre 42 i 50 mm, el pes del qual oscil·la entre 4.5. i 6.3 g. La coloració del pelatge varia entre tonalitats marronoses i grisenques a la part dorsal i tons més grisos o blanquinosos a la part ventral. Els juvenils acostumen a ser més foscos que els adults. La cara té tons rosats, i gairebé sempre sense pel al voltant dels ulls i el musell. Les orelles són bastant llargues (entre 15 i 18 mm). Espècie que es confon molt fàcilment amb el Myotis crypticus.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).


Distribució

Es distribueix per quasi tota la península Ibèrica, amb límit superior de distribució als Pirineus. A Catalunya és una espècie escassa però que sembla trobar-se ben distribuïda pel territori. 


Hàbitat

Presenta una important valència ecològica i per tant la podem trobar en diferents tipus d’hàbitat. Es pot trobar tan en zones àrides de baixa cota o matorral, com en zones forestals de muntanya. Pot formar colònies en un ampli gradient altitudinal, des de 0 m sobre el nivell del mar fins a 1400 m. Malgrat cal més informació, sembla ser que bàsicament es refugia en fissures i forats dins de cavitats, des d’on passa generalment inadvertit. És una espècie comú en coves i mines, altament cavernícola. 


Alimentació

Es creu que la seva dieta està composta per insectes com escarabats, orugues, arnes, aranyes i altres artròpodes.


Cria

No hi ha massa informació sobre la biologia reproductiva d'aquesta espècie. De totes maneres, se sap que les colònies de reproducció poden albergar fins a 800 femelles amb cries. Les femelles acostumen a tenir una cria per any, que esdevé plenament independent a mitjans d'estiu.


Ecolocalització

La ecolocalització d'aquest grup és típica del gènere Myotis, amb crits molt modulats. De totes maneres, els crits d'aquesta espècie es caracteritza per cobrir un ampli rang de freqüències, començant a freqüències altes (120 - 140 kHz) i acabant amb freqüències baixes entre 15 i 20 kHz.


Migració

Aquesta espècie no es considera migradora. 


Estatus

D'acord amb la IUCN Red ListMyotis escalerai es classifica com Least Concern (no amenaçada). Les principals amenaces d'aquesta espècie estan relacionades amb la pèrdua de l'hàbitat i les molèsties causades en els seus refugis com coves i mines.


Referències


Sonograma