Ratpenat de bigotis

Myotis mystacinus Kuhl, 1819
Vespertilionidae

Escàs

Altres noms
CatalàRatpenat de bigotis
CastellàMurciélago ratonero bigotudo
AnglèsWhiskered bat
FancèsMurin Doré
BascSaguzar bibotedun
GallecMorcego de bigotes

Descripció

Ratpenat de mida petita, un dels més petits d'Europa, amb una llargada de 35 a 48 mm (cap i cos), un pes aproximat de 4 a 7 g, i amb una cua que pot mesurar entre 30 i 43 mm. L'envergadura alar pot anar des dels 190 mm als 220 mm, amb un avantbraç que mesura entre 32 als 36 mm i unes potes posteriors d'aproximadament 7 mm. El pelatge acostuma a ser molt fosc o marró. La coloració de la part ventral i dorsal és lleugerament diferent, essent la part ventral més gris que la dorsal. Els juvenils són més foscos o grisos que els adults. La membrana alar és negrosa igual que la cara i les orelles. Les orelles poden mesurar entre 12 a 15 mm i presenten un tragus estret i allargat. 

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).


Distribució

Es troba distribuït per tot Europa amb els límits de la seva distribució al sud d'Escandinàvia i al nord de la Península Ibèrica.


Hàbitat

Es pot trobar a una gran varietat d'ambients, tan espais oberts de cota baixa com deserts, matollars o prats, com en zones humides i en boscos d'alta muntanya. També es pot trobar en zones urbanes, tot i que és menys freqüent.


Alimentació

La seva dieta inclou una gran varietat d'artròpodes. Principalment s'alimenten d'insectes voladors com dípters, himenòpters i lepidòpters. Tot i que també, però menys freqüentment, s'alimenten de coleòpters, aràcnids o erugues.


Cria

Les colònies de cria poden ser de 60 individus i es troben normalment en refugis arboris o en caixes-refugi. Aquestes estan compostes només per les femelles i les cries. Les femelles acostumen a parir a mitjans de juny i juliol, i esdevenen femelles reproductores al cap d'un any d'haver nascut. L'aparellament es produeix a finals de juliol o a principis d'agost.


Ecolocalització

La seva ecolocalització és indistingible de l'ecolocalització de la resta d'espècies petites del gènere Myotis. Els crits tenen freqüències modulades, normalment llargues, cobrint un gran espectre de freqüències. Els crits comencen a freqüències altes de 75 a 120 kHz i acaben al voltant dels 28 o 30 kHz, amb una duració d'entre 3 a 6 ms.


Migració

És una espècie classificada com a no migradora. Acostumen a tenir les seves àrees de caça a uns 5 km de distància de les seves colònies.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List i la Red List d'Europa 2007, Myotis mystacius és considerada com a Least Concern (Sense preocupació). És una espècie protegida per lleis nacionals a diversos paisos, com l'acord de Eurobats, la Convenció de Berna, i la Directiva Europea d'Hábitats i Espècies. Es considera una espècie abundant, i a data d'avui, les poblacions semblen que no disminueixin. Tot i així, alguns estudis han demostrat que en algunes localitats les poblacions d'aquesta espècie estan disminuint.


Referències


Sonograma