Pipistrel·la de Madeira

Pipistrellus maderensis (Dobson, 1878)
Vespertilionidae

Vulnerable

Altres noms
CatalàPipistrel·la de Madeira
CastellàMurciélago de Madeira
AnglèsMadeira pipistrelle
FancèsPipistrelle de Madère
BascPipistrelo madeirar
GallecMorcego de Madeira

Descripció

Ratpenat de mida petita i aspecte similar a la pipistrel·la de vores clares (Pipistrellus kuhlii) amb un avantbraç d'entre 29 i 35 mm i un pes d'entre 3 i 5,7 g, sent les femelles més grans que els mascles. Pelatge de color marró fosc i pell més fosca que la de la pipistrel·la de vores clares. Igual que aquest, presenta una vora clara a la part posterior de la membrana alar, gairebé sempre fins al cinquè dit, tot i que aquesta característica no apareix als individus de Madeira i només en alguns individus de La Palma.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).

Distribució

Endemisme macaronèsic, que es troba a les Canàries a les illes de La Palma, La Gomera, El Hierro i Tenerife, així com a l'illa de Madeira.


Refugis i cicle vital

Es refugia en palmeres canàries (Phoenix canariensis), cases i construccions abandonades, en cavitats o esquerdes en parets de roca i talussos. Les poques dades de cria que es coneixen són d'entre els mesos de juny i juliol. Les colònies de cria estan constituïdes gairebé exclusivament per femelles. S'han trobat colònies de cria a voltes de construccions abandonades, entre teules de cases, esquerdes de penya-segats marins i caixes niu per a aus insectívores.

Els refugis de cria utilitzats durant el període reproductor molt sovint són utilitzats per ambdós sexes en altres èpoques de l'any. És una espècie totalment sedentària, realitzant només desplaçaments curts entre els refugis de cria i els d'hivernada. A l'hivern sol preferir refugis rocosos i, tot i que pot hibernar, aquesta espècie pot mantenir-se activa tot l'any si les condicions són favorables.


Hàbitat i alimentació

Es troba en una gran varietat d'hàbitats des de zones baixes i obertes fins a boscos de pi i laurisilva. És, amb diferència, l'espècie de ratpenat més observada a les illes. Pot trobar-se des del nivell del mar fins als 2.150 metres d'altitud.

S'alimenta de lepidòpters, coleòpters i dípters en fanals, en marges de zones arbrades, sobre cossos d'aigua i en zones ramaderes.


Ecolocalització

Ecolocalització semblant a la de la pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus) amb crits de freqüència quasi constant (QCF) fins a crits altament modulats, amb la freqüència de màxima intensitat entre els 45 i 47 kHz. Com que no es troba en simpatria amb cap espècie acústicament similar, és fàcilment identifiable.


Estatus

Segons la IUCN Red List, l'espècie es considera Vulnerable, amb una tendència poblacional negativa i està protegida per la legislació nacional en molts països, per l'Acord de Eurobats, el Conveni de Berna i la Directiva de Hàbitats i Espècies. És una espècie comuna a la seva àrea de distribució, tot i que es creu que les poblacions estan en disminució. Les principals amenaces inclouen la destrucció dels seus refugis i l'ús de pesticides en cultius.