Ratpenat dels graners

Eptesicus serotinus Schreber, 1774
Vespertilionidae

Molt abundant

Altres noms
CatalàRatpenat dels graners
CastellàMurciélago de los graneros
AnglèsSerotine bat
FancèsGrande Sérotine
BascBaratze-saguzar
GallecMorcego das hortas

Descripció

Ratpenat de mida mitjana i cos robust que oscil·la entre els 62 i 82 mm de longitud cap-cos, i entre 18 i 25 grams de pes. Té uns 370 mm d'envergadura alar i avantbraços que oscil·len entre 48 i 58 mm de llarg. La cua pot mesurar entre 39 i 65 mm. El pelatge dorsal, marró fosc amb pèls bicolors (base fosca i puntes groguenques) és diferencia clarament del ventral, grisos o marró clar. La pell de les membranes alars, en canvi, són de color fosc o negrosa. Les orelles, relativament llargues, mesuren entre 14 i 22 mm de llarg i tenen una forma clarament triangular. Aquesta espècie es caracteritza per un musell llarg i robust.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).


Distribució

La seva distribució inclou països temperats d'Europa (gairebé en tot el continent) i Àsia. Limita pel nord a la Península Escandinava i Regne Unit, a l'oest a la Península Ibèrica, i a l'est a Xina. Es troba també al sud-est de Rússia, la regió del Caucas, al nord i est de Turquia, així com també en diverses illes mediterrànies. A fora d'Europa es pot trobar a Iran, Turquia, Líban, Israel, Síria, Kazakhstan, Turkmenistan, Uzbekistan, Afganistan, Kirguizistan i Tadjikistan. 


Hàbitat

Aquesta espècie es típica de zones temperades i semi-àrides. Normalment es pot trobar caçant en espais oberts com camps, herbassars i pastures o parcs de zones urbanes. Es pot trobar tan en zones de bosc com en zones urbanitzades, així com també matollars, zones agrícoles i moltes altres hàbitats entre el nivell de mar i 1440 m d'altitud. 


Alimentació

Tot i que quasi sempre caça en espais oberts, té una dieta molt variable. Generalment s'alimenta de lepidòpters nocturns, heteròpters i dípters. De totes maneres depenen de la disponibilitat d'aliment també pot caçar altres artròpodes com hemípters, himenòpters i ortòpters.


Cria

Les colònies de maternitat estan formades únicament per femelles i cries que normalment s'agrupen des de maig fins agost. Les cries neixen al juny i comencen a volar després de tres setmanes. A les cinc o sis setmanes d'edat són capaços de buscar el seu propi aliment i esdevenen independents. L'estació d'aparellament té lloc entre setembre i octubre. Les femelles esdevenen fèrtils entre el primer i segon any de vida.


Ecolocalització

La seva ecolocalització és molt plàstica i varia en llarg mesura depenen de l'ambient per on vola. Els seus crits es caracteritzen per crits de freqüència modulada prou curts, que acaben amb una secció de freqüència quasi-constant a freqüències relativament baixes (estructura FM/QCF). En zones obertes els crits poden perdre la secció modulada. Els crits presenten una freqüència de màxima energia al voltant dels 23 a 44 kHz.


Migració

Tot i que aquesta espècie migra dels refugis de reproducció als d'hibernació a l'inici de l'hivern (< 100 km) es considera sedentària.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List, Eptesicus serotinus es classifica com a Least Concern (no amenaçat). Aquesta espècie està protegida per lleis nacionals i regionals en molts països, com per exemple l'acord d'Eurobats, l'acord de Berna, i la directa de la Unió Europea d'hàbitats i espècies. Aquesta espècie és abundant en gairebé tota la seva àrea de distribució tot i que en alguns països en concret s'han trobat tendències positives i negatives (per exemple Dinamarca).


Referències


Sonograma