Ratpenat de ferradura petit

Rhinolophus hipposideros Bechstein, 1800
Rhinolophidae

Abundant

Altres noms
CatalàRatpenat de ferradura petit
CastellàMurciélago pequeño de herradura
AnglèsLesser horseshoe bat
Fancès-
BascFerra-saguzar txiki
GallecMorcego pequeno de ferradura

Descripció

És el rinolòfid més petit d'Europa, amb una longitud cap-cos de 36 a 45 mm, una envergadura alar de 192 a 252 mm, i una cua entre 24 i 30 mm. El pelatge dorsal és de color marró grisos, i més clar a la part ventral. Els juvenils normalment presenten una coloració més gris que els adults, que tendeix a ser més marró. Les membranes alars són més fosques que el pelatge. La fulla nasal és estreta i pot fer-se servir per diferenciar-los dels seus congèneres. L'avantbraç varia entre 32 i 42 mm. Aquesta espècie és una de les poques que presenten dimorfisme entre mascles i femelles, essent els mascles més grans que les femelles. Les orelles, relativament llargues i poden mesurar entre 14 i 19 mm. Pot pesar entre 4 i 10 grams.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).

Fotografies

Fotografies d'Oriol Massana Valeriano i Adrià López-Baucells (www.adriabaucells.com).

Distribució

La seva àrea de distribució s'estén gairebé a tot Europa, incloent les Illes Mediterrànies. També es pot trobar al nord d'Àfrica (Marroc, Algèria i Tunísia) i a l'est de Sinaí. Es troba en països de l'orient mitjà, des de Turquia i la península d'Aràbia fins a Iran, així com en algunes regions de l'Àsia central i l'India.


Hàbitat

És una espècie molt adaptable i es troba en una gran varietat d'hàbitats. Les seves àrees més comuns de caça inclouen boscos, valls i muntanyes. Normalment, es refugien en coves (artificials o naturals) i estructures antròpiques. Acostumen a trobar-se en zones properes a l'aigua. R. hipposideros es pot trobar des del nivell del mar fins a 2000 m.  


Migració

Es considera una espècie no migradora, tot i que realitza moviments de curta distància entre els refugis d'estiu i hivern.


Alimentació

La seva dieta està formada principalment per dípters, arnes i típules.   


Cria

Les colònies de reproducció estan formades per grups de fins a 50 animals, i rarament poden arribar a més de 1000 individus. Aquestes colònies es formen en refugis subterrànis naturals o artificials, així com en edificis vells i golfes. Normalment té una cria per femella reproductiva, que neix entre juny i juliol. És rar que els mascles es barregin en aquestes colònies.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List aquesta espècie es considera Least Concern (sense preocupació). Es troba protegida per lleis nacionals, com l'acord de Eurobats, la Convenció de Berna i la Directiva Europea d'Hàbitats i Espècies. Les principals amenaces són la destrucció dels refugis, la intensificació de l'agricultura i l'aïllament de les poblacions.   


Ecolocalització

Com en altres espècies de rinolòfids, la seva ecolocalització presenta crits de freqüències constants amb una duració que varia entre els 20 i 30 ms. La freqüència de màxima intensitat oscil·la entre els 105 als 115 kHz.


Sonograma